Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘treballs’

Així que ens anem fent grans, sovint ens comencem a demanar d’on venim i com és la nostra família. De fet, avui en dia s’ha convertit en una autèntica passió per a molta gent reconstruir la història de la seva família…

Per altra banda, els grups de 1r són expressió dels importants canvis de localització de la família gran, la humanitat comuna. Així, en una mateixa classe conviuen i estudien alumnes amb els orígens i estructures familiars més diverses, vinguts de gairebé tots els continents, un fet impensable a Eivissa fa només un parell de dècades.

El treball que farem, doncs, planteja la recerca en dos plànols:

– L’individual familiar

– El col.lectiu-classe.

La feina té tres nivells:

1. La reconstrucció en forma d’arbre genealògic d’almenys tres generacions de la pròpia família: l’actual, la dels pares i mares i la dels avis i àvies. Hi consignarem les dates de naixement (i, si n’és el cas, de la mort) i els llocs (de naixement i, si cal, del traspàs).

2. L’aportació de fotos actuals i històriques dels membres de la família citats.

3. Representar en forma de pòster gegant el mapamundi dels orígens i vincles familiars de la classe.

Els treballs poden ser individuals o per parelles i els dos primers nivells s’han de presentar abans del 10 de maig.


Hi ha web que ens ensenyen com fer un bon arbre gealògic de la nostra família. Podem provar, per exemple, aquest per començar. Per fer un arbre genealògic més sofisticat i compartir-lo amb tota la familia, aneu a gnoom i veureu. Si demaneu ajut als vostres pares i mares, quantes finestres a les vostres arrels se us obriran!

Read Full Post »

Mònica Ribas i Virgínia Aguiló van presentar fa uns dies, amb l’ajut d’un PowerPoint,  que també havien confegit elles, el seu treball sobre el “CANVI CLIMÀTIC I LA HUMANITAT AL SEGLE XXI” davant la seva classe, 4t A. Realment, vam disfrutar de sentir-les i veure com han millorat la seva capacitat d’explicar una qüestió tan complicada (i important!) durant ´20 minuts. I, tot plegat, amb un públic tan difícil com el seu propi grup, fet que podria posar nerviós a qualsevol. Són un magnífic exemple de com els joves d’avui poden ser mestres sempre que els deixem expressar el que porten dins. Enhorabona a totes dues!

Si voleu veure el ppt, cliqueu aquí. La sorpresa està assegurada.

ppt monica

Read Full Post »

Miracle de la Natura

Abans que marxem de vacances, aquí teniu els nous temes que podeu triar per fer el treball de recerca de la segona avaluació:

A. Occident: del Renaixement a la Il.lustració.

B. Història i cultura al món islàmic, indi i xinès durant el mateix període (1500-1750).

C. El canvi climàtic i el seu impacte sobre la Humanitat en el segle XXI.

D. El català i les noves tecnologies de la informació (d’internet al facebook, passant per les mediateques digitals).

E. Conflictes i solucions lingüístisques en societats plurilingües: els exemples del Canadà, Suïssa, Bèlgica, França, Espanya, els EUA i l’Índia.

F. La literatura catalana medieval: principals tendències, autors/es i obres i la seva relació amb el context europeu.

Recordeu que, en tornar el gener, heu de presentar el pla de treball, a part de la composició del vostre grup (dos o tres components). Com a la primera avaluació, el treball constarà de dos suports independents: l’un en paper i l’altre en ppt (power point). La data límit de lliurament d’ambues parts serà finals de gener.

Read Full Post »

Un dels temes més fascinant per fer recerca és aclarir d’on venim. La ciència du segles investigant i fent-se preguntes. No hi ha respostes concloents, però sembla clar que tota la humanitat actual té el seu origen a l’Àfrica.

Caçadors prehistòrics (Tassili n'Ajjer, sud d'Algèria)

El camí per arribar a l’homínid d’avui ha estat llarg. A grans trets, podem resseguir la seva lenta i complexa evolució fins a nosaltres. LaViquipèdia forneix un bon article introductori a les etapes d’evolució.

Venus de fa 35.000 anys (Sud d'Alemanya)

Alternativament, hi ha qui ha penjat al web una vistosa i fascinant presentació en diapositives sobre el principi de la història de la Humanitat. Res més inspirador per al treball que repassar-la i aprendre’n.

Read Full Post »

greek-gods-aphrodite

A través de la literatura, podem conèixer un poc com vivien els nostres avantpassats. Sovint, ens sorprèn que, malgrat internet i l’iPod, no hem canviat gaire.

Les arrels de la memòria ens poden fer viatjar cap al món clàssic, el de la Mediterrània grega i llatina. Allí va cultivar-se una literatura esplendorosa que ha marcat fins Occident i que és patrimoni literari universal de tota la Humanitat. La literatura grega, per exemple, ens regala l’Odissea i la Ilíada, però també tragèdies i comèdies.  La romana ens porta a conèixer herois i heroïnes en la seva història i ens ensenya estils retòrics encara no superats.

mythology-pandora

En català, podem llegir tots els clàssics en una col.lecció única (només comparable a l’anglès per la seva qualitat i exhaustivitat): la Bernat Metge. Per poc que pugueu, no deixeu de gaudir de Theoi.com, potser la millor pàgina que hi ha a internet sobre mitologia grega i romana, plena d’il.lustracions i curiositats.

Read Full Post »

lesen

GUIÓ PER FER LA FITXA LITERÀRIA DE 1r d’ESO

INSTRUCCIONS GENERALS

  • Tindrà una extensió d’entre una i dues cares de foli.
  • Preferim que estigui feta amb ordinador, encara que fer-la a mà no rebaixa punts.
  • Usarem un tipus de lletra (com times new roman, arial o verdana) i grandària (12) estàndards per al text. Els títols i subtítols seran més grans, però sense exagerar. L’interliniat serà d’1,25 o 1,5.
  • La fitxa pot tenir portada, encara que preferim que es comenci amb la descripció bibliogràfica i després ja el text. Al final de tot, hi figurarà el nom complet i oficial de l’alumne/a, el curs i el grup.
  • Tot s’escriurà en una sola tinta (negra, normalment) i s’evitaran els fulls en blanc, els dibuixos i les coloraines.
  • Si no es lliura abans del 17 de novembre, hom podrà ser avaluat però no es podrà aprovar, d’acord amb la programació del departament. Copiar i aferrar de servidors com “El rincón del vago” serà especialment penalitzat.

PARTS DE LA FITXA

  1. Dalt de tot i al principi, hi figurarà primer la descripció bibliogràfica. D’acord amb les convencions habituals, tindrà aquesta forma:

Cognoms, nom de l’autor/a (any d’edició: la darrera s’entén), Títol complet, ciutat d’edició, editorial, nombre d’edició [si no és la primera].

Per exemple:

Monzó, Quim (2008), El perquè de tot plegat, Barcelona, Quaderns Crema, 12ª ed.

  1. Després, hi hauran de constar les parts següents:

–          Resum de tres contes (menys de 12 línies)

–          Tipus de gènere (policíac, d’aventures, romàntic,…) (una línia)

–          Notícia de l’obra (quan va ser escrita?, llengua original?, per què és tan important?, etc) (5-7 línies)

–          Temps i espai (època?, llocs on transcorre?) (3-5 línies) [Cal posar EXEMPLES extrets del propi llibre i citant la pàgina on figuren]

–          Punt de vista de la narració (persona?, omniscient?) (3-5 línies) [Cal posar EXEMPLES extrets del propi llibre i citant la pàgina on figuren]

–          Comentari personal (argumentant amb un mínim de tres raons per què us agrada o per què no) (5-15 línies) [Cal posar EXEMPLES extrets del propi llibre i citant la pàgina on figuren]

L’ordre d’aquestes parts pot ser modificat, però totes hi han de figurar perquè la fitxa estigui bé.

I recordeu que, quan no entengueu una cosa, basta preguntar al professor.

Joan Buades

Octubre del 2009

Read Full Post »

prehome_logo_fons_lingua_monUn dels tresors de la Humanitat és la seva diversitat. Aviat serem 7.000 milions de persones mentre que encara hi ha unes 6.000 llengües parlades. Mentre la població es dispara, cada cop hi ha menys llengües que es parlen. Protegir el patrimoni lingüístic i cultural de la nostra espècie s’ha convertit en un deure per a tothom que estimi la Humanitat. Noam Chomsky, per exemple, un dels pensadors i lingüistes més importants d’avui, ens en parla amb amor i intel.ligència en un petit vídeo que toca les fibres.

La Casa de les Llengües és una iniciativa que busca donar a conèixer aquesta riquesa, des de les més grans (com l’anglès, l’espanyol, l’hindi o l’àrab) fins a les més petites, que parlen molt poques persones i que, sovint, no en coneixem ni el nom. Malgrat que molta gent ho ignori, el català se situa a mig camí, amb els seus nou milions de parlants. Tantes com el suec o el grec, moltes menys que l’amazic o el turc i força més que el basc o el maltès. Ja diuen que cap llengua sobra i que quantes més en sàpigues i puguis entendre, millor.

Read Full Post »

AnneBelovMonicaReadingGUIÓ PER FER LA FITXA LITERÀRIA

INSTRUCCIONS GENERALS

  • Tindrà una extensió d’entre una i dues cares de foli.
  • Preferim que estigui feta amb ordinador, encara que fer-la a mà no rebaixa punts.
  • Usarem un tipus de lletra (com times new roman, arial o verdana) i grandària (12) estàndards per al text. Els títols i subtítols seran més grans, però sense exagerar. L’interliniat serà d’1,25 o 1,5.
  • La fitxa pot tenir portada, encara que preferim que es comenci amb la descripció bibliogràfica i després ja el text. Al final de tot, hi figurarà el nom complet i oficial de l’alumne/a, el curs i el grup.
  • Tot s’escriurà en una sola tinta (negra, normalment) i s’evitaran els fulls en blanc, els dibuixos i les coloraines.
  • Si no es lliura abans del 2 de novembre, hom podrà ser avaluat però no es podrà aprovar, d’acord amb la programació del departament. Copiar i aferrar de servidors com “El rincón del vago” o “Monografías.com” serà especialment penalitzat.

PARTS DE LA FITXA

  1. Dalt de tot i al principi, hi figurarà primer la descripció bibliogràfica. D’acord amb les convencions habituals, tindrà aquesta forma:

Cognoms, nom de l’autor/a (any d’edició: la darrera s’entén), Títol complet, ciutat d’edició, editorial, nombre d’edició [si no és la primera].

Per exemple:

Monzó, Quim (2008), El perquè de tot plegat, Barcelona, Quaderns Crema, 12ª ed.

2. Després, hi hauran de constar les parts següents:

–          Resum de l’obra (menys de 7 línies)

–          Tipus de gènere (policíac, d’aventures, romàntic,…) (una línia)

–          Notícia de l’autor/a (5-7 línies)

–          Parts de l’obra (plantejament, nus, desenllaç i on comença i acaba cadascuna) (5-7 línies)

–          Temps i espai (3-5 línies)

–          Principals personatges (descripció i comentari) (entre set i quinze línies EN TOTAL)

–          Punt de vista de la narració (persona?, omniscient?) (3-5 línies)

–          Comentari personal (argumentat amb un mínim de tres raons) (5-15 línies)

L’ordre d’aquestes parts pot ser modificat, però totes hi han de figurar perquè la fitxa estigui bé.

Joan Buades

24 de setembre del 2009

Read Full Post »

1r

Lectura comuna obligatòria per fer a classe:

El geperut i altres contes, Vicens Vives.

I, com a mínim, dues més a triar d’entre aquestes:

Gemma Lienas, 2 CV, Empúries.

Ponç Pons, Memorial de Tabarka, Cruïlla.

Nuria Pradas, El misteri del carrer de les Glicines, Casals.

Xavier Vernetta, Sense adreça coneguda, Barcanova.

+ 1 PENDENT (a consensuar amb altres departaments)

4t

Com a mínim, tres a triar d’entre aquestes:

Jordi Galceran, Paraules encadenades, Eliseu Climent.

Najat El Hachmi, L’últim patriarca, Planeta.

Josep Lorman. Els fills de l’opulència. Empúries (L’Odissea).

Quim Monzó, El perquè de tot plegat, Quaderns Crema.

Mercè Rodoreda. La meva Cristina i altres contes, Edicions 62.

Albert Sànchez-Pinyol, La pell freda, La Magrana.

+ 1 PENDENT (a consensuar amb altres departaments)

Read Full Post »