Feeds:
Entrades
Comentaris

La gran estrena mundial va ser el divendres 22 de gener del 2010. Aquell dia, amb notable mestria, l’alumnat de Teatre de Segon d’ESO del nostre IES va fer la primera representació en la història de l’Institut. L’obra triada és “Vull unes Nike Air”, inspirada en un text creat pel professor Juan Vicente Pérez. Entre les rialles d’un públic incrèdul davant la qualitat de l’obra, els artistes van triomfar i es ficaren els espectadors dins les butxaques. Diuen que ja estan preparant una altra sorpresa per a l’abril i que això del teatre, mola…

Si us la perdéreu, aquí teniu l’obra en vídeo, que també podeu veure via you tube. Fantàstic, no?

Per cert, gràcies a Lucía Rodríguez, secretària de l’APIMA, tenim unes fotos exclusives sobre com s’ho havien passat els i les artistes:

La literatura catalana va viure el seu primer Segle d’Or el XV. Una de les raons són els poemes d’Ausiàs March, un autor de Gandia, poeta de l’amor humà quan s’encetava un Renaixement que qüestionava l’hegemonia de l’Església i el Déu cristià com a centre del món.

Poemes com “Veles e vents han mos desigs complir” segueixen enlluernant-nos amb la seva bellesa, com ara aquí en la preciosa versió cantada de Raimon. Relaxeu-vos i disfruteu-ne…

Miracle de la Natura

Abans que marxem de vacances, aquí teniu els nous temes que podeu triar per fer el treball de recerca de la segona avaluació:

A. Occident: del Renaixement a la Il.lustració.

B. Història i cultura al món islàmic, indi i xinès durant el mateix període (1500-1750).

C. El canvi climàtic i el seu impacte sobre la Humanitat en el segle XXI.

D. El català i les noves tecnologies de la informació (d’internet al facebook, passant per les mediateques digitals).

E. Conflictes i solucions lingüístisques en societats plurilingües: els exemples del Canadà, Suïssa, Bèlgica, França, Espanya, els EUA i l’Índia.

F. La literatura catalana medieval: principals tendències, autors/es i obres i la seva relació amb el context europeu.

Recordeu que, en tornar el gener, heu de presentar el pla de treball, a part de la composició del vostre grup (dos o tres components). Com a la primera avaluació, el treball constarà de dos suports independents: l’un en paper i l’altre en ppt (power point). La data límit de lliurament d’ambues parts serà finals de gener.

Última hora: davant la salera de molts alumnes, ajornem les actuacions fins a la segona quinzena de gener. Estigueu atents a la pantalla.

El mes que ve, l’IES Sant Agustí serà l’escenari d’una estrena teatral sense precedents. Per primer cop en els seus sis anys d’existència, l’alumnat de 2T i 3T(Segon i Tercer de Teatre) representarà una obra. Ningú no dóna un euro per nosaltres, però estem treballant de debò perquè sigui un gran èxit. Estem descobrint unes actrius (quina sorpresa, na Nadia i n’Anna!) i uns actors (fantàstics tots!) de primera.

No deixeu de veure aquests vídeos, filmat d’estranquis, durant uns assajos. Prometen, veritat? Estigueu atents a l’estrena (diuen que el dimarts 22  de desembre).

Les llengües romàniques, les nascudes de la fragmentació per motius polítics i militars de l’espai llatí, van començar a existir entre el segle VIIIè i IXè. Ara bé: primerament eren llengües merament parlades i força precàries, ja que no existia cap normativa ni institució que en polís l’ús. En els segles següents, la majoria desenvoluparan un codi escrit i, fins i tot, gramàtiques i òrgans de regulació de la llengua. En català, conservem un fragment de les “Homilies” d’Organyà com a primer document escrit. Es tracta d’un conjunt de textos religiosos cristians dedicats al comentari de la Bíblia. Des de fa poc, podem intentar llegir-les a internet gràcies a l’acord entre Google Llibres i la Biblioteca de Catalunya. Com veureu, el “català” que hi apareix s’assembla ben poc a l’actual i reflecteix el lent pas del llatí vulgar al romanç català, el català antic.

Homilies Organyà

Aquesta pausada emergència de la nostra llengua escrita i el fet que els primers textos conservats siguin religiosos cristians o jurídics (sobre propietat de terres, partides de naixement, casament i mort així com herències), és un tret comú entre totes les llengües romàniques. La literatura, de fet, encara haurà d’esperar un o dos segles a escriure’s.


Estem assajant molt i bé perquè el mes que ve puguem fer una actuació teatral que sorprengui tothom. No és fàcil i hi ha dies que sembla que ens bloquegem i altres que sembla com si haguéssim nascut per ser actors i actrius. Mireuen aquest vídeo que són capaços de fer joves com vosaltres en l’obertura d’una Mostra de Teatre de Secundària a Mallorca: impressionant!.

Un dels temes més fascinant per fer recerca és aclarir d’on venim. La ciència du segles investigant i fent-se preguntes. No hi ha respostes concloents, però sembla clar que tota la humanitat actual té el seu origen a l’Àfrica.

Caçadors prehistòrics (Tassili n'Ajjer, sud d'Algèria)

El camí per arribar a l’homínid d’avui ha estat llarg. A grans trets, podem resseguir la seva lenta i complexa evolució fins a nosaltres. LaViquipèdia forneix un bon article introductori a les etapes d’evolució.

Venus de fa 35.000 anys (Sud d'Alemanya)

Alternativament, hi ha qui ha penjat al web una vistosa i fascinant presentació en diapositives sobre el principi de la història de la Humanitat. Res més inspirador per al treball que repassar-la i aprendre’n.

greek-gods-aphrodite

A través de la literatura, podem conèixer un poc com vivien els nostres avantpassats. Sovint, ens sorprèn que, malgrat internet i l’iPod, no hem canviat gaire.

Les arrels de la memòria ens poden fer viatjar cap al món clàssic, el de la Mediterrània grega i llatina. Allí va cultivar-se una literatura esplendorosa que ha marcat fins Occident i que és patrimoni literari universal de tota la Humanitat. La literatura grega, per exemple, ens regala l’Odissea i la Ilíada, però també tragèdies i comèdies.  La romana ens porta a conèixer herois i heroïnes en la seva història i ens ensenya estils retòrics encara no superats.

mythology-pandora

En català, podem llegir tots els clàssics en una col.lecció única (només comparable a l’anglès per la seva qualitat i exhaustivitat): la Bernat Metge. Per poc que pugueu, no deixeu de gaudir de Theoi.com, potser la millor pàgina que hi ha a internet sobre mitologia grega i romana, plena d’il.lustracions i curiositats.

lesen

GUIÓ PER FER LA FITXA LITERÀRIA DE 1r d’ESO

INSTRUCCIONS GENERALS

  • Tindrà una extensió d’entre una i dues cares de foli.
  • Preferim que estigui feta amb ordinador, encara que fer-la a mà no rebaixa punts.
  • Usarem un tipus de lletra (com times new roman, arial o verdana) i grandària (12) estàndards per al text. Els títols i subtítols seran més grans, però sense exagerar. L’interliniat serà d’1,25 o 1,5.
  • La fitxa pot tenir portada, encara que preferim que es comenci amb la descripció bibliogràfica i després ja el text. Al final de tot, hi figurarà el nom complet i oficial de l’alumne/a, el curs i el grup.
  • Tot s’escriurà en una sola tinta (negra, normalment) i s’evitaran els fulls en blanc, els dibuixos i les coloraines.
  • Si no es lliura abans del 17 de novembre, hom podrà ser avaluat però no es podrà aprovar, d’acord amb la programació del departament. Copiar i aferrar de servidors com “El rincón del vago” serà especialment penalitzat.

PARTS DE LA FITXA

  1. Dalt de tot i al principi, hi figurarà primer la descripció bibliogràfica. D’acord amb les convencions habituals, tindrà aquesta forma:

Cognoms, nom de l’autor/a (any d’edició: la darrera s’entén), Títol complet, ciutat d’edició, editorial, nombre d’edició [si no és la primera].

Per exemple:

Monzó, Quim (2008), El perquè de tot plegat, Barcelona, Quaderns Crema, 12ª ed.

  1. Després, hi hauran de constar les parts següents:

–          Resum de tres contes (menys de 12 línies)

–          Tipus de gènere (policíac, d’aventures, romàntic,…) (una línia)

–          Notícia de l’obra (quan va ser escrita?, llengua original?, per què és tan important?, etc) (5-7 línies)

–          Temps i espai (època?, llocs on transcorre?) (3-5 línies) [Cal posar EXEMPLES extrets del propi llibre i citant la pàgina on figuren]

–          Punt de vista de la narració (persona?, omniscient?) (3-5 línies) [Cal posar EXEMPLES extrets del propi llibre i citant la pàgina on figuren]

–          Comentari personal (argumentant amb un mínim de tres raons per què us agrada o per què no) (5-15 línies) [Cal posar EXEMPLES extrets del propi llibre i citant la pàgina on figuren]

L’ordre d’aquestes parts pot ser modificat, però totes hi han de figurar perquè la fitxa estigui bé.

I recordeu que, quan no entengueu una cosa, basta preguntar al professor.

Joan Buades

Octubre del 2009

prehome_logo_fons_lingua_monUn dels tresors de la Humanitat és la seva diversitat. Aviat serem 7.000 milions de persones mentre que encara hi ha unes 6.000 llengües parlades. Mentre la població es dispara, cada cop hi ha menys llengües que es parlen. Protegir el patrimoni lingüístic i cultural de la nostra espècie s’ha convertit en un deure per a tothom que estimi la Humanitat. Noam Chomsky, per exemple, un dels pensadors i lingüistes més importants d’avui, ens en parla amb amor i intel.ligència en un petit vídeo que toca les fibres.

La Casa de les Llengües és una iniciativa que busca donar a conèixer aquesta riquesa, des de les més grans (com l’anglès, l’espanyol, l’hindi o l’àrab) fins a les més petites, que parlen molt poques persones i que, sovint, no en coneixem ni el nom. Malgrat que molta gent ho ignori, el català se situa a mig camí, amb els seus nou milions de parlants. Tantes com el suec o el grec, moltes menys que l’amazic o el turc i força més que el basc o el maltès. Ja diuen que cap llengua sobra i que quantes més en sàpigues i puguis entendre, millor.

Vodpod videos no longer available.

more about “Joves en crisi“, posted with vodpod

Un vídeo on parlen els joves i no pas els grans que ho sabem tot. Molt recomanable.

AnneBelovMonicaReadingGUIÓ PER FER LA FITXA LITERÀRIA

INSTRUCCIONS GENERALS

  • Tindrà una extensió d’entre una i dues cares de foli.
  • Preferim que estigui feta amb ordinador, encara que fer-la a mà no rebaixa punts.
  • Usarem un tipus de lletra (com times new roman, arial o verdana) i grandària (12) estàndards per al text. Els títols i subtítols seran més grans, però sense exagerar. L’interliniat serà d’1,25 o 1,5.
  • La fitxa pot tenir portada, encara que preferim que es comenci amb la descripció bibliogràfica i després ja el text. Al final de tot, hi figurarà el nom complet i oficial de l’alumne/a, el curs i el grup.
  • Tot s’escriurà en una sola tinta (negra, normalment) i s’evitaran els fulls en blanc, els dibuixos i les coloraines.
  • Si no es lliura abans del 2 de novembre, hom podrà ser avaluat però no es podrà aprovar, d’acord amb la programació del departament. Copiar i aferrar de servidors com “El rincón del vago” o “Monografías.com” serà especialment penalitzat.

PARTS DE LA FITXA

  1. Dalt de tot i al principi, hi figurarà primer la descripció bibliogràfica. D’acord amb les convencions habituals, tindrà aquesta forma:

Cognoms, nom de l’autor/a (any d’edició: la darrera s’entén), Títol complet, ciutat d’edició, editorial, nombre d’edició [si no és la primera].

Per exemple:

Monzó, Quim (2008), El perquè de tot plegat, Barcelona, Quaderns Crema, 12ª ed.

2. Després, hi hauran de constar les parts següents:

–          Resum de l’obra (menys de 7 línies)

–          Tipus de gènere (policíac, d’aventures, romàntic,…) (una línia)

–          Notícia de l’autor/a (5-7 línies)

–          Parts de l’obra (plantejament, nus, desenllaç i on comença i acaba cadascuna) (5-7 línies)

–          Temps i espai (3-5 línies)

–          Principals personatges (descripció i comentari) (entre set i quinze línies EN TOTAL)

–          Punt de vista de la narració (persona?, omniscient?) (3-5 línies)

–          Comentari personal (argumentat amb un mínim de tres raons) (5-15 línies)

L’ordre d’aquestes parts pot ser modificat, però totes hi han de figurar perquè la fitxa estigui bé.

Joan Buades

24 de setembre del 2009