Miracle de la Natura
Abans que marxem de vacances, aquí teniu els nous temes que podeu triar per fer el treball de recerca de la segona avaluació:
A. Occident: del Renaixement a la Il.lustració.
B. Història i cultura al món islàmic, indi i xinès durant el mateix període (1500-1750).
C. El canvi climàtic i el seu impacte sobre la Humanitat en el segle XXI.
D. El català i les noves tecnologies de la informació (d’internet al facebook, passant per les mediateques digitals).
E. Conflictes i solucions lingüístisques en societats plurilingües: els exemples del Canadà, Suïssa, Bèlgica, França, Espanya, els EUA i l’Índia.
F. La literatura catalana medieval: principals tendències, autors/es i obres i la seva relació amb el context europeu.
Recordeu que, en tornar el gener, heu de presentar el pla de treball, a part de la composició del vostre grup (dos o tres components). Com a la primera avaluació, el treball constarà de dos suports independents: l’un en paper i l’altre en ppt (power point). La data límit de lliurament d’ambues parts serà finals de gener.
Arxivat a Quart d'ESO, literatura, llengües | Etiquetat Ambient, Índia, diversitat, Il.lustració, Islam, literatura, llengües, Quart d'ESO, Renaixement, tecnologia, treballs, Xina | Deixa un Comentari »
Les llengües romàniques, les nascudes de la fragmentació per motius polítics i militars de l’espai llatí, van començar a existir entre el segle VIIIè i IXè. Ara bé: primerament eren llengües merament parlades i força precàries, ja que no existia cap normativa ni institució que en polís l’ús. En els segles següents, la majoria desenvoluparan un codi escrit i, fins i tot, gramàtiques i òrgans de regulació de la llengua. En català, conservem un fragment de les “Homilies” d’Organyà com a primer document escrit. Es tracta d’un conjunt de textos religiosos cristians dedicats al comentari de la Bíblia. Des de fa poc, podem intentar llegir-les a internet gràcies a l’acord entre Google Llibres i la Biblioteca de Catalunya. Com veureu, el “català” que hi apareix s’assembla ben poc a l’actual i reflecteix el lent pas del llatí vulgar al romanç català, el català antic.
Aquesta pausada emergència de la nostra llengua escrita i el fet que els primers textos conservats siguin religiosos cristians o jurídics (sobre propietat de terres, partides de naixement, casament i mort així com herències), és un tret comú entre totes les llengües romàniques. La literatura, de fet, encara haurà d’esperar un o dos segles a escriure’s.
Arxivat a Curiositats, Quart d'ESO, literatura, llengües | Etiquetat literatura, llengües, Quart d'ESO | 3 Comentari »
Estem assajant molt i bé perquè el mes que ve puguem fer una actuació teatral que sorprengui tothom. No és fàcil i hi ha dies que sembla que ens bloquegem i altres que sembla com si haguéssim nascut per ser actors i actrius. Mireuen aquest vídeo que són capaços de fer joves com vosaltres en l’obertura d’una Mostra de Teatre de Secundària a Mallorca: impressionant!.
Arxivat a Joves com tu, Teatre, literatura | Etiquetat gent interessant, literatura, Teatre | Deixa un Comentari »
Un dels temes més fascinant per fer recerca és aclarir d’on venim. La ciència du segles investigant i fent-se preguntes. No hi ha respostes concloents, però sembla clar que tota la humanitat actual té el seu origen a l’Àfrica.
El camí per arribar a l’homínid d’avui ha estat llarg. A grans trets, podem resseguir la seva lenta i complexa evolució fins a nosaltres. LaViquipèdia forneix un bon article introductori a les etapes d’evolució.
Alternativament, hi ha qui ha penjat al web una vistosa i fascinant presentació en diapositives sobre el principi de la història de la Humanitat. Res més inspirador per al treball que repassar-la i aprendre’n.
Arxivat a Curiositats, Idees pràctiques, Quart d'ESO | Etiquetat Alemanya, Algèria, Antiguitat, homínids, Humanitat, Prehistòria, Quart d'ESO, treballs | Deixa un Comentari »
A través de la literatura, podem conèixer un poc com vivien els nostres avantpassats. Sovint, ens sorprèn que, malgrat internet i l’iPod, no hem canviat gaire.
Les arrels de la memòria ens poden fer viatjar cap al món clàssic, el de la Mediterrània grega i llatina. Allí va cultivar-se una literatura esplendorosa que ha marcat fins Occident i que és patrimoni literari universal de tota la Humanitat. La literatura grega, per exemple, ens regala l’Odissea i la Ilíada, però també tragèdies i comèdies. La romana ens porta a conèixer herois i heroïnes en la seva història i ens ensenya estils retòrics encara no superats.
En català, podem llegir tots els clàssics en una col.lecció única (només comparable a l’anglès per la seva qualitat i exhaustivitat): la Bernat Metge. Per poc que pugueu, no deixeu de gaudir de Theoi.com, potser la millor pàgina que hi ha a internet sobre mitologia grega i romana, plena d’il.lustracions i curiositats.
Arxivat a Curiositats, Quart d'ESO, literatura | Etiquetat Antiguitat, Grècia, literatura, Quart d'ESO, Roma, treballs | 13 Comentari »
GUIÓ PER FER LA FITXA LITERÀRIA DE 1r d’ESO
INSTRUCCIONS GENERALS
- Tindrà una extensió d’entre una i dues cares de foli.
- Preferim que estigui feta amb ordinador, encara que fer-la a mà no rebaixa punts.
- Usarem un tipus de lletra (com times new roman, arial o verdana) i grandària (12) estàndards per al text. Els títols i subtítols seran més grans, però sense exagerar. L’interliniat serà d’1,25 o 1,5.
- La fitxa pot tenir portada, encara que preferim que es comenci amb la descripció bibliogràfica i després ja el text. Al final de tot, hi figurarà el nom complet i oficial de l’alumne/a, el curs i el grup.
- Tot s’escriurà en una sola tinta (negra, normalment) i s’evitaran els fulls en blanc, els dibuixos i les coloraines.
- Si no es lliura abans del 17 de novembre, hom podrà ser avaluat però no es podrà aprovar, d’acord amb la programació del departament. Copiar i aferrar de servidors com “El rincón del vago” serà especialment penalitzat.
PARTS DE LA FITXA
- Dalt de tot i al principi, hi figurarà primer la descripció bibliogràfica. D’acord amb les convencions habituals, tindrà aquesta forma:
Cognoms, nom de l’autor/a (any d’edició: la darrera s’entén), Títol complet, ciutat d’edició, editorial, nombre d’edició [si no és la primera].
Per exemple:
Monzó, Quim (2008), El perquè de tot plegat, Barcelona, Quaderns Crema, 12ª ed.
- Després, hi hauran de constar les parts següents:
- Resum de tres contes (menys de 12 línies)
- Tipus de gènere (policíac, d’aventures, romàntic,…) (una línia)
- Notícia de l’obra (quan va ser escrita?, llengua original?, per què és tan important?, etc) (5-7 línies)
- Temps i espai (època?, llocs on transcorre?) (3-5 línies) [Cal posar EXEMPLES extrets del propi llibre i citant la pàgina on figuren]
- Punt de vista de la narració (persona?, omniscient?) (3-5 línies) [Cal posar EXEMPLES extrets del propi llibre i citant la pàgina on figuren]
- Comentari personal (argumentant amb un mínim de tres raons per què us agrada o per què no) (5-15 línies) [Cal posar EXEMPLES extrets del propi llibre i citant la pàgina on figuren]
L’ordre d’aquestes parts pot ser modificat, però totes hi han de figurar perquè la fitxa estigui bé.
I recordeu que, quan no entengueu una cosa, basta preguntar al professor.
Joan Buades
Octubre del 2009
Arxivat a Primer d'ESO, literatura | Etiquetat fitxa literària, lectures, Primer d'ESO, treballs | 16 Comentari »
Un dels tresors de la Humanitat és la seva diversitat. Aviat serem 7.000 milions de persones mentre que encara hi ha unes 6.000 llengües parlades. Mentre la població es dispara, cada cop hi ha menys llengües que es parlen. Protegir el patrimoni lingüístic i cultural de la nostra espècie s’ha convertit en un deure per a tothom que estimi la Humanitat. Noam Chomsky, per exemple, un dels pensadors i lingüistes més importants d’avui, ens en parla amb amor i intel.ligència en un petit vídeo que toca les fibres.
La Casa de les Llengües és una iniciativa que busca donar a conèixer aquesta riquesa, des de les més grans (com l’anglès, l’espanyol, l’hindi o l’àrab) fins a les més petites, que parlen molt poques persones i que, sovint, no en coneixem ni el nom. Malgrat que molta gent ho ignori, el català se situa a mig camí, amb els seus nou milions de parlants. Tantes com el suec o el grec, moltes menys que l’amazic o el turc i força més que el basc o el maltès. Ja diuen que cap llengua sobra i que quantes més en sàpigues i puguis entendre, millor.
Arxivat a Quart d'ESO, llengües | Etiquetat Chomsky, diversitat, llengües, Quart d'ESO, treballs | Deixa un Comentari »
Un vídeo on parlen els joves i no pas els grans que ho sabem tot. Molt recomanable.
Arxivat a Curiositats, Joves com tu | Etiquetat futur, joves, TV3, video | Deixa un Comentari »
GUIÓ PER FER LA FITXA LITERÀRIA
INSTRUCCIONS GENERALS
- Tindrà una extensió d’entre una i dues cares de foli.
- Preferim que estigui feta amb ordinador, encara que fer-la a mà no rebaixa punts.
- Usarem un tipus de lletra (com times new roman, arial o verdana) i grandària (12) estàndards per al text. Els títols i subtítols seran més grans, però sense exagerar. L’interliniat serà d’1,25 o 1,5.
- La fitxa pot tenir portada, encara que preferim que es comenci amb la descripció bibliogràfica i després ja el text. Al final de tot, hi figurarà el nom complet i oficial de l’alumne/a, el curs i el grup.
- Tot s’escriurà en una sola tinta (negra, normalment) i s’evitaran els fulls en blanc, els dibuixos i les coloraines.
- Si no es lliura abans del 2 de novembre, hom podrà ser avaluat però no es podrà aprovar, d’acord amb la programació del departament. Copiar i aferrar de servidors com “El rincón del vago” o “Monografías.com” serà especialment penalitzat.
PARTS DE LA FITXA
- Dalt de tot i al principi, hi figurarà primer la descripció bibliogràfica. D’acord amb les convencions habituals, tindrà aquesta forma:
Cognoms, nom de l’autor/a (any d’edició: la darrera s’entén), Títol complet, ciutat d’edició, editorial, nombre d’edició [si no és la primera].
Per exemple:
Monzó, Quim (2008), El perquè de tot plegat, Barcelona, Quaderns Crema, 12ª ed.
2. Després, hi hauran de constar les parts següents:
- Resum de l’obra (menys de 7 línies)
- Tipus de gènere (policíac, d’aventures, romàntic,…) (una línia)
- Notícia de l’autor/a (5-7 línies)
- Parts de l’obra (plantejament, nus, desenllaç i on comença i acaba cadascuna) (5-7 línies)
- Temps i espai (3-5 línies)
- Principals personatges (descripció i comentari) (entre set i quinze línies EN TOTAL)
- Punt de vista de la narració (persona?, omniscient?) (3-5 línies)
- Comentari personal (argumentat amb un mínim de tres raons) (5-15 línies)
L’ordre d’aquestes parts pot ser modificat, però totes hi han de figurar perquè la fitxa estigui bé.
Joan Buades
24 de setembre del 2009
Arxivat a Idees pràctiques, Primer d'ESO, Quart d'ESO, literatura | Etiquetat fitxa literària, Primer d'ESO, Quart d'ESO, treballs | 2 Comentari »
GUIÓ PER AL TREBALLS DE RECERCA DE 4t
- OBJECTIUS
- Fer recerca d’informació i sintetitzar-la, filtrant les fonts documentals.
- Realitzar una presentació final oral amb l’ajut d’un power point, a part del suport paper.
- Acostumar-se a treballar cooperativament, amb un pla de feines i una distribució de tasques pactats.
- Practicar com es redacta correctament un estudi, des de la gramàtica i l’ortografia fins a les referències.
1. TEMES ELEGIBLES
A) SOBRE LLENGUA
a.1. La diversitat lingüística en el món (Estats, llengües, famílies de llengües, nombre de parlants, nivells d’oficialitat, alfabets,…).
a.2. Id. a la Mediterrània.
a.3. Id. a Àfrica.
a.4. Id. a Amèrica.
a.5. Id. a Europa.
a.6. Drets lingüístics als Països Catalans, a Espanya, a Suïssa i a Bèlgica.
B) SOBRE LITERATURA
b.1. Literatura clàssica occidental abans de l’Edat Mitjana (literatura grega i llatina).
C) SOBRE HISTÒRIA CULTURAL
c.1. Història i cronologia de l’illa d’Eivissa des de l’Antiguitat fins al segle XIII (pobles, llengües, períodes, demografia, etc).
c.2. De la prehistòria a la història: la formació de la Humanitat (cronologia, períodes, tipologia d’homínids, focus i primeres grans migracions).
2. PAUTES METODOLÒGIQUES
Els equips seran d’entre dues i tres persones. S’hauran de presentar per escrit abans de finals de setembre i no podran variar.
- Cada equip elaborarà un full (màxim) amb un pla de treball on constarà qui es fa responsable de cada tasca o apartat.
- Les rutines de lletra, tinta, etc, seran les mateixes que les de la fitxa literària.
- L’extensió en paper no podrà ser inferior a cinc folis i tampoc no superarà els 15. S’haurà de lliurar un arxiu informàtic de la presentació en disquet.
- La data màxima de lliurament serà el 16 de novembre. A partir de llavors, farem les presentacions, que duraran un màxim de ’20 minuts i un mínim de ´10.
Joan Buades
24 de setembre del 2009
Arxivat a Idees pràctiques, Quart d'ESO | Deixa un Comentari »
LLENGUA CATALANA I LITERATURA
CRITERIS DE CORRECCIÓ ORTOGRÀFICA
Aquí tens els criteris mínims que aplicarà el Departament a l’hora de valorar la correcció ortogràfica. Es tracta de tenir en compte especialment un grup d’errors estipulats i que has de procurar evitar.
Com veuràs, distingirem un primer grup amb una penalització de – 1 punt ja que es tracten de faltes molt greus. La resta de faltes descomptaran– 0,5 punts per cada error. Òbviament, si una falta es repeteix només comptarà una vegada.
REPASSAR EL QUE ESCRIUS ÉS LA MILLOR OPCIÓ PER CREAR TEXTOS LLEGIBLES, CORRECTES I POLITS. QUI HO FA, S’EVITA MOLTES BADADES.
ERRADES QUE DESCOMPTEN UN PUNT (1)
-
Nom personal mal escrit.
-
Conjunció y.
-
Plural en – as.
-
Grafies ñ i ch.
-
Apostrofar la partícula que.
-
Usar la b en les desinències verbals – ava, -aves, -ava,
- àvem, àveu, aven
7. Em seguit de participi: hem cantat, hem rigut,…
8. Ús incorrecte de la ç i la c.
ERRADES QUE REBAIXEN MIG PUNT (0,5)
9. No apostrofar d’ davant mots en vocal (excepte en cas de les contraccions del i dels)
10. Normalment, els femenins acaben en -a i els masculins en -e (tret de casos excepcionals)
11. Infinitius acabats en – à, -è i – í.
12. Ús de les desinències – as, – an: tu cantes, ells canten.
13. La manca d’accentuació de les formes verbals és i són.
14. No distinció entre ge/gue i gi/gui.
15. Ús de la ss en posició no intervocàlica: passa, comissió,…
16. Conjunció e i u: Maria i Isabel, tancat o obert.
17. No distinció entre per què? i perquè.
18. Les formes però i sinó sense accentuar.
19. Usar aquestes interferències lingüístiques:
Pués, hasta (luego), entonces, después, antes
Tenir que, hi ha que, enterar-se, apoiar, ocurrir, reflejar
20. Cada quatre accents oblidats o mal posats.
Arxivat a Quart d'ESO | Deixa un Comentari »
Entrades anteriors »
alifat
